Entrenant els jugadors del futur a Jordània

Entrevista amb el Roger Renyer, entrenador nacional de futbol, actualment a la Gorillas FA Academy i ex-entrenador del Club Esportiu Pla d’Urgell.

En l’actual situació de confinament global, hem aconseguit entrevistar el Roger, qui fou durant molts anys entrenador del nostre Club, i que un cop va obtenir la titulació d’entrenador nacional de futbol UEFA Pro, va decidir marxar a l’estranger per créixer i buscar noves experiències

 

• Hola Roger, gràcies per acceptar l’entrevista del Club Esportiu Pla d’Urgell. Ens pots explicar una mica el teu Currículum i la teva trajectòria professional?

R: Bon dia. Gràcies a vosaltres. Bé, la meva experiència com a entrenador ha estat lligada sempre al CE Pla d’Urgell. Durant 7 anys he pogut entrenar i gaudir entrenant al club i a molts dels seus jugadors, en pràcticament totes les categories, adquirint una gran experiència, no sols com a entrenador, sinó també com a persona.

Gràcies al club vaig començar la meva experiència, no només al camp sinó també a l’escola d’entrenadors. Després del primer any sentia que era una cosa que m’apassionava i vaig decidir continuant formant-me, fent el 2on nivell, assistint a seminaris i cursos de futbol, obtenint després el nivell 3 nacional o UEFA Pro, gràcies al qual vaig poder començar aquesta nova aventura a l’estranger i finalment l’any passat fent el curs de coordinador on-line.

• Veiem que tens molta experiència en futbol base. Quin nivell tenen els jugadors que entrenes a Jordània?

R: Com a tot arreu, hi ha de tot... Jugadors amb molt talent, jugadors amb moltes ganes i que els hi agrada l’esport, i jugadors que venen obligats pels pares i mares. Tot i que aquí no hi ha tant futbol base o lligues federades com a Europa, he pogut veure bastants partits amistosos, d’equips de la primera divisió, la selecció nacional.... i la veritat es que el nivell és bastant bo. Hi ha jugadors amb molt talent, i jugadors molt aptes per jugar a les grans lligues d’Europa, com per exemple ho està fent actualment Musa Al-Taamari, al Apoel de Xipre. El problema que hi ha aquí a Jordània, ve des de la federació, ja que no incentiven el futbol base. Quasi bé totes les acadèmies son privades, i busquen el benefici econòmic, això implica que per exemple, en un mateix camp de futbol 7 hi hagi 6 equips de diferents edats i més de 50 jugadors entrenant. A més a més, el tipus d’entrenament que utilitzen, es el mateix que es feia servir 30 anys enrere al nostre país, basat únicament en exercicis físics sense pilota i partits. La falta de lligues i competicions setmanals també afecta al creixement dels jugadors, ja que gràcies als partits es veu més clarament la millora dels equips, i això els propis jugadors ho saben, fet que els anima i els motiva més en els entrenaments. Però com he dit, al no tenir pràcticament competicions, molts jugadors es prenen els entrenaments com un passatemps, sense ganes i energia i no milloren. Si la federació canvia i incentiva el futbol base, en uns anys Jordània podria competir seriosament per classificar-se per als mundials... però actualment, aquest objectiu és bastant llunyà.

• Quina filosofia d’entrenament fas servir? Es poden aplicar els mateixos fonaments que utilitzaves al CE Pla d’Urgell?

R: Sobretot el treball amb pilota. Per mi és fonamental i des del començament utilitzem la pilota en l’escalfament i acabem sempre amb pilota. L’objectiu del futbol és marcar gols, i per fer-ho necessites la pilota, per aquest motiu sempre, sempre, sempre treballem amb ella. Segons el nivell del jugadors i dels equips, les situacions... s’utilitzaran uns estímuls diferents, unes dimensions diferents dels espais, exercicis diferents, però el factor en comú sempre serà la pilota. Sempre m’agrada ficar l’exemple de la natació. Quan aprens a nadar, corres al voltant de la piscina o et fiques a l’aigua? Doncs en el futbol és el mateix. Primer comences a la piscina petita, toques de peus a terra i et familiaritzes amb els estímuls, l’aigua... després la piscina mitjana i finalment la gran, millorant la tècnica de natació, utilitzant diferents estils...

Per descomptat els meus anys al CE Pla d’Urgell m’han ajudat molt a entendre aquesta filosofia, i sovint aplico els mateixos aprenentatges que vaig obtenir al club, però la cultura, l’idioma, de vegades xoca amb aquest aprenentatge, i s’han de buscar altres solucions o intentar adaptar els coneixements al nou país, i això és el mes complicat. La comunicació amb els pares i alguns dels jugadors però, em facilita aquesta labor i ajuda que tots entenguin la filosofia del futbol amb la pilota.

• En la teva opinió, com s’aconsegueix ésser un bon entrenador i aconseguir el creixement dels jugadors i jugadores?

R: Es complicat de definir un bon entrenador, perquè cada equip, cada jugador es un món diferent, i es molt difícil ser un bon entrenador per a tothom. El que intento com a entrenador, es que tots els jugadors creguin en un objectiu comú, i s’esforcin per aconseguir-lo. Aquest objectiu és que no es rendeixin, que ho intentin una vegada i una altra, que facin errors, i que aprenguin d’aquests, i que mai deixin d’intentar-ho. És molt important en aquest cas l’ajuda dels companys d’equip, els missatges positius que es puguin donar entre ells en els entrenaments, en els partits, i fora d’ells. És molt bonic veure com es creen amistats entre companys d’equip, no solament a dins, sinó també fora del camp, i això com a entrenador, per a mi, és el mes gratificant, ja que significa que estan compromesos amb l’equip.

• Com és el teu dia a dia com a entrenador de la Gorillas FA Academy?

R: Actualment disposem de 4 equips i entrenem 6 dies per setmana. El dissabte, dilluns i dimecres amb sub-14 (infantils) i sub-16 (cadets) i els divendres (pel matí), diumenge i dimarts, amb sub-10 (benjamí) i sub-12 ( alevins). Els dijous fem festa, i el divendres al matí entrenem perquè a Jordània, el divendres, és el dia festiu setmanal, per tant els jugadors no van a l’escola. També aprofitem aquest dia per jugar partits amistosos.

Els dies que tinc entrenament, als matins aprofito per anar al gimnàs, llegir, estudiar o mirar partits. Abans de cada entrenament repasso els exercicis a treballar i els objectius que intento assolir en cadascun. Sempre duc una copia de l’entrenament amb els objectius principals, i si aquests objectius no es donen, intento modificar la tasca per a aconseguir-los. A l’acabar els entrenaments, sempre anoto com ha anat la sessió i si els objectius marcats s’han donat o no, i el motiu.

Els dijous, aprofito per planificar la sessió setmanal, i desconnectar una mica.

• Com a entrenador, quins mètodes o exercicis utilitzes normalment?

R: Pilota, pilota i pilota. Amb els més petits comencem sempre individualment, una pilota per jugador realitzant accions tècniques, com control i passada, habilitat... Després ja entrenem amb oposició i pressa de decisions, utilitzant molts jocs i adequant sempre el nivell a la categoria i als jugadors, per tant, quan el nivell és mes baix acostumen a ser exercicis amb pocs jugadors, molta superioritat, molt espai.. per a que el jugador tingui temps d’entendre la situació i l’exercici en el que es troba i pugui pensar en una solució per resoldre el problema.

En canvi, en categories mes altes, el treball ja es centra més a intentar recrear les múltiples situacions que es troben en un partit, des de les simples 1x1 o 2x1 i 1x2 en atac i defensa, fins a col·lectives, lineals, o sectorials. També, per suposat hi ha espai per accions tècniques, mes adequades al nivell, com la protecció, l’entrada i el remat de cap, però en aquest cas i categoria, sempre amb oposició. Realitzem moltes onades (sempre amb oposició), ja que als jugadors els agrada molt i a ’acabar l’entrenament sempre queda temps per treballar el tir.

• Quins consells donaries als nostres joves jugadors i jugadores?

R: Que s’esforcin. Que corrin. Que treballin dur. Que no es rendeixin. Ells poden gaudir de grans entrenadors, excel·lents camps i instal·lacions cada entrenament, l’emoció, els nervis, el sentiment de competir cada setmana com a equip, defensant els companys, defensant el club... Per suposat que és molt difícil que arribin a professionals, però el que han de valorar quan acabin els seus anys al club és, si a cada entrenament, cada partit, ho han donat tot, s’han esforçat al màxim, han corregut tot el que han pogut... Perquè al final, aquesta és la imatge que el jugador tindrà d’ell mateix. El que han d’intentar en cada entrenament, en cada partit, es superar-se a ells mateixos, sortir de la seva zona de confort i provar noves coses, donant sempre el màxim, i ells mateixos s’adonaran del seu creixement

 

• I per acabar, després de Jordània què? Voldràs seguir vinculat al món del futbol?

R: Sí. La veritat es que m’agradaria seguir en el món de futbol, i si pot ser més a prop de casa millor. Però mai se sap el que ens espera en el futur. De moment seguirem aprenent i treballant dur, per intentar que aquesta vinculació amb el futbol no s’acabi.

Podeu seguir el Roger a través del seu Instagram: @rogerrenyer

Moltes gràcies Roger, ha estat un plaer!

Equip de Coordinació, CE Pla d’Urgell